Área Privada:
  •  






Prevenció de l'Anorèxia i la Bulìmia

Xifres sobre anorèxia i bulímia 

Click para aumentar
 







 

És difícil estimar la prevalença d'aquests trastorns; tanmateix, la major part de les investigacions publicades recentment coincideix en l'aparent augment del nombre de casos d'aquests trastorns als països desenvolupats els últims 50 anys.

A EUA l'anorèxia nerviosa suposa ja la tercera malaltia crònica més freqüent entre dones adolescents, després de l'obesitat i l'asma.

La letalitat dels Trastorns de la Conducta Alimentària (TCA) és la més alta entre les detectades per trastorns psiquiàtrics.

A Espanya els últims estudis realitzats coincideixen a assenyalar una taxa de prevalença de TCA en població adolescent al voltant del 4,1-4,5%.

En concret, l'anorèxia se situa al voltant del 0,3%, la bulímia en el 0,8% i el TCA no especificat al voltant del 3,1% de la població femenina d'entre 12 i 21 anys.

Si considerem la totalitat de l'espectre tenint en compte les formes més lleus, l'estimació de la freqüència és molt més gran i se situa entre l'11-16%.

La magnitud del problema és evident, ja que afecta, en major o menor mesura, almenys una de cada deu noies adolescents.

Els TCA estan vinculats de manera rotunda al sexe femení i a l'adolescència.

Només entre el  5-10% dels afectats són homes, i en aquests casos es dóna amb més freqüència la bulímia o l'afartament compulsiu que no pas l'anorèxia nerviosa, tot i que també entre elles és superior la prevalença de la bulímia.

L'edat d'inici en l'anorèxia nerviosa se situa freqüentment entre els 13 i els 18 anys; no obstant això, cada vegada es troben més casos tant en nenes prepúbers com en dones adultes.

En el cas de la bulímia l'inici se sol donar una mica més tard, entre els 18 i els 25 anys, encara que s'està retardant l'edat d'aparició i la malaltia es manifesta amb més freqüència entre els 24 i els 40, ja que, com que el deteriorament físic no és tan greu com en l'anorèxia, el quadre clínic passa desapercebut durant anys.

En l'actualitat, l'adquisició d'estils de vida i hàbits alimentaris occidentals està afavorint l'extensió d'aquest tipus de trastorns també a països menys desenvolupats.