Área Privada:
  •  






Prevenció de l'Anorèxia i la Bulìmia

Bulímia  

Click para aumentar
 







 

La bulímia nerviosa es caracteritza, a més de pel terror a engreixar-se o guanyar pes, per la falta d'autocontrol en l'alimentació.

Aquests pacients tenen episodis recurrents de voracitat, els anomenats “afartaments”, en els quals ingereixen grans quantitats d'aliments en molt poc temps.

Les persones que estan afectades de bulímia se senten incapaces de controlar el tipus i la quantitat de menjar que prenen durant els “afartaments”, experimenten un fort sentiment de culpabilitat i realitzen després conductes compensatòries inapropiades, com la provocació del vòmit, l'ús excessiu de laxants i diürètics i períodes de dejuni per tal de no guanyar pes.

El comportament bulímic sol mantenir-se en secret, i, a diferència dels pacients que tenen anorèxia, els bulímics no tenen habitualment una figura demacrada que els traeixi, cosa que dificulta la identificació d'aquesta malaltia.

L'autoinducció del vòmit de manera continuada causa trastorns fisiològics greus en l'aparell digestiu, i l'abús de diürètics i laxants pot arribar a produir alteracions metabòliques i cardíaques fatals.

Molts dels símptomes de la bulímia són compartits amb els de l'anorèxia; de fet, del 30% al 50% dels adolescents bulímics també compleixen els criteris de l'anorèxia nerviosa a l'inici de la seva malaltia.

Altres TCA

Trastorn per afartament o menjador compulsiu.

Aquestes persones presenten períodes de voracitat coincidint amb moments d'estrès o ansietat, sense que realitzin conductes compensatòries purgatives.

Amb freqüència solen estar permanentment a dieta.

El problema principal d'aquest trastorn és que pot evolucionar a altres tipus de TCA amb més repercussions per a la salut.